Quan passeges per Salou pots passar de Jamaica a La Habana només canviant de vorera. I sense adonar-te’n creuar de Florida, a Bello Horizonte per anar al Chamonix amb només dos minuts. De sobte et pots trobar entre Maracaibo i Caracas, o rodejar-te de Mallorca, Menorca, Eivissa, Corsega i Sardenya, veient-les totes alhora. També pots acabar arribant a llocs que creiem perduts, com l’Atlantida o el Dorado. Ja fos amb una voluntat d’emular els llocs d’estiueig desitjats o de sentir-se el més a prop possible d’un paradís somiat, molts blocs d’apartaments de Salou i altres pobles de costa com Cambrils o Calafell s’anomenen com altres destinacions turístiques del món: Cancun, California, Antibes, Bahia, Hawai… Entre una negació de la pròpia realitat i la construcció d’un somni, diferents paradisos terrenals se succeeixen en una cartografia inverosímil.

Aquest projecte utilitza diferents tècniques com la fotografia, el collage, la instal·lació, el vídeo i el dibuix, per contraposar la realitat d’uns edificis d’estiueig dels anys seixanta a la costa catalana i la il·lusió de les vacances perfectes. Es confronta la quotidianitat d’un poble amb la imatge idealitzada que ofereixen els noms de destins exòtics. Però alhora el fet de posar-hi nom es genera una hiperrealitat que ens permet reinterpretar la ciutat a través d’aquest món simulat. Una mitificació d’uns certs destins turístics creada a través d’uns incipients mass media dels anys seixanta, per acabar fent que, com diu Baudrillard, el signe (literalment) prengui el lloc de la realitat. Aquí se succeeixen illes gregues, muntanyes dels Alps, platges de Sud-Amèrica, totes elles una darrera l’altra, anunciades orgullosament amb un cartell que genera aquesta simulacre.