Never Neverland sorgeix de l’autoexposició de moments d’intimitat durant la transició cap a l’edat adulta en un període de set anys. Vanessa Roca fa un recorregut per les sensacions de deixar la joventut arribats els trenta, el projecte transcorre entre la crisi, la cerca i la fugida, l’amor i la pèrdua.

L’exploració del llindar entre la joventut i l’adultesa es representa com l’esquerda de què emergeixen la vulnerabilitat, els conflictes interns i l’anhel per les experiències estimulants. Una benvinguda a un trànsit vital que se situa entre la innocència i la presa de consciència; la resistència a la monotonia i les responsabilitats; la recerca de llibertat i el pes de la construcció social sobre fer-se adult. Never Neverland exposa aquest ritu de pas com la representació visual d’un límit fictici, envoltat d’una atmosfera dolorosa però plena de desitjos. Travessar aquest límit genera mirades de recel cap al qual se’n va i el que ha de venir, però també diversos interrogants: Què significa ser jove? Què et fa ser adult? Hi ha realment alguna cosa de què acomiadar-se en aquest procés?

El títol fa referència a l’illa fictícia de Peter Pan. Així és també com s’ha nomenat la generació perduda o Millennial, a causa de la tendència de posposar les fites de l’adultesa més que les generacions anteriors. Aquesta circumstància genera una empremta que ha marcat tota una generació, caminant en constant cerca i creació de nous referents.