Els cossos, desproveïts de qualsevol bé material, han estat un eix fonamental a la feina que Nagore Legarreta ha anat desenvolupant durant la seva trajectòria. El mitjà fotogràfic experimental és utilitzat en el projecte com a eina per qüestionar els sistemes de subordinació que ens condicionen en l’àmbit personal i col·lectiu (gènere, raça, classe social). Buscant els límits de la fotografia i reivindicant la llibertat artística com a mode de resistència. El treball també planteja qüestions relacionades amb el poder de les arts visuals a l’hora de crear l’imaginari que ajuda a assimilar o desarticular certes condicionants. Què passaria si aquests cossos es revelessin i decidissin no complir amb la seva comesa?

Inquietud, moviment, força i poca traça són els gestos que es destil·len de les peces que trobarem a la mostra. Es tracta de l’evolució d’una investigació que comença amb la sèrie Hysteron, on es fusionen cossos de dones fent servir cassoles i llaunes de tonyina de 5 quilos com a càmeres fotogràfiques, creant escenaris on conviuen unió i tensió.

En els darrers anys aquest cos de treball ha evolucionat cap a la diversificació de gènere dels subjectes representats i la col·lectivització de la reflexió sobre la condició humana. Els mecanismes de presa de la imatge i materials emprats també s’han anat diversificant (fusta, metall, papers, pintura…) creant peces úniques en la seva positivació i construcció.