Eduard Bertran és fotògraf de formació i professió. És el director de l’IEFC, centre docent en fotografia més antic de la península. Ha estat al capdavant d’aquesta gran institució de l’ensenyament de la imatge des del 2012 i col·labora als visionats d’Art Photo Bcn des del 2019. Aquest final de curs el 2023 abandona el càrrec donant el relleu a Josep Maria de Llobet, un altre fotògraf de professió i cor de qualitats similars al seu antecessor. Eduard és part històrica i permanent de l’IEFC, ja que es va formar allà mateix i la seva dedicació al centre l’ha portat a dirigir-lo de manera propera i inclusiva acceptant accions i col·laboracions que, com la nostra, han ajudat a situar l’IEFC en altres esferes . En aquesta edició que ens abandona formalment no volem desaprofitar l’ocasió per comentar-hi les dinàmiques dels visionats, com influeixen en l’autor o autora i en l’evolució dels projectes així com xerrar sobre el panorama fotogràfic general.

Per Art Photo Bcn has estat un gran col·laborador i t’ho agraïm. Quina valoració donaries al nostre sistema de visionats? Costa equilibrar la taula dels visionadors, però hem volgut tenir molta cura en aquest aspecte. Creus que ho hem aconseguit? Parla’ns una mica de la teva experiència, és millor un Speed ​​dating individual o una taula rodona, és millor un feedback en progrés o un comentari individualitzat? Vols destacar alguna anècdota de la teva col·laboració als visionats?

Primer de tot dir que des del primer dia m’he sentit molt còmode als visionats d’Art Photo Bcn, tant per l’energia que mostreu any rere any tu Isabel i la resta de l’equip organitzatiu, com del grup de visionadors que al llarg de tots aquests anys hem estat part del festival.

Crec que heu trobat una fórmula molt interessant tant des de la perspectiva del creador/a com dels visionadors. És a dir, que primer hagin de fer una presentació de 10′ del seu treball està molt bé, perquè, tot i que prèviament des de l’organització ja ens heu passat materials, és molt interessant veure com ho presenten i ho defensen. Penso que el fet que puguin rebre l’opinió de diversos visionadors al mateix moment és molt enriquidor per a ells. Al meu entendre és molt interessant per a la persona que mostra la seva feina, que en el mateix moment rebi diferents inputs que de vegades són complementaris i d’altres no, però sempre són crítiques perquè la seva feina pugui continuar creixent. Personalment, gaudeixo i aprenc molt escoltant els comentaris dels meus col·legues. És el tipus de visionats en què em sento més còmode.

Més que anècdota de la meva col·laboració, vull destacar la bona entesa que sempre hi ha entre tots nosaltres i potser també que per la meva llarga experiència docent el fet que algun dels visionadors jo els hagi tingut com a alumnes, és una cosa que personalment em reconforta molt.

Alguns visionadors demanaven una deliberació en comú per assenyalar els premiats i és una cosa que hem desestimat per falta de temps i perquè no hi hagués influències entre ells. Creus que és una bona opció? A tu concretament sempre t’hem demanat dos noms, el premiat amb la beca IEFC i el guanyador d’Art Photo Bcn. Has encertat moltes vegades a la teva elecció del segon coincidint amb la majoria? En què et fixes per becar un projecte perquè s’integri al sistema de l’IEFC?

Saps Isabel que jo sempre he estat un dels defensors d’aquesta deliberació en comú. És cert que després d’un matí tan intens, si ens hem de quedar els visionadors per deliberar conjuntament pot semblar excessiu, però la veritat penso que seria enriquidor tant per a les persones seleccionades als visionats com per al mateix Art Photo Bcn. Per què seria enriquidor? Doncs bàsicament perquè els premis podrien quedar més repartits, i si no fos així almenys els visionadors en seríem més conscients. Precisament en aquesta darrera edició un cop finalitzats els visionats ens vam reunir els tres visionadors que donem premis de formació (EFTI, LABASAD i IEFC) per parlar-ne i intentar repartir, si ho consideràvem pertinent, una mica més els nostres premis.

Pel que fa al guanyador del premi Art Photo Bcn, la majoria de les ocasions coincideix amb el que jo proposo i en els casos que no, generalment coincideix amb la meva segona opció. És a dir que en cap moment no m’he sentit incòmode amb l’elecció.
En el moment de decidir a qui atorguem la beca IEFC, en primer lloc, ha de ser un projecte suggeridor i que m’interessi, però sobretot escullo la persona que penso, que en funció del treball presentat i la seva trajectòria, el pot treure més gran partit a una beca de formació al nostre centre. També és cert que des de fa uns tres anys, a l’IEFC, també oferim formació en línia, i aquest fet m’ha permès obrir el ventall de persones guanyadores i que la qüestió geogràfica no es converteixi en un inconvenient.

Apreciem molt l’aportació de la beca IEFC. Com ha resultat per als guanyadors? Ells poden triar la branca en què inverteixen la beca, hi destaques alguna tendència o s’han dispersat els interessos? Heu premiat autors i autores tan dispars com Oriol Miñarro, Joel Jiménez, Vanessa Roca o Laura F. Izuzquiza. Vols destacar algun fil de connexió entre els seus treballs? Pots explicar-nos alguna anècdota?

El primer de tot vull comentar que nosaltres sempre hem intentat que el guanyador/a esculli el curs que li pugui treure més profit i alhora també ens hem adaptat a les seves necessitats “temporals”. És a dir que si no poden fer el curs el mateix any que ho han guanyat, no els posem pressa i ho poden fer més endavant. D’alguna manera apliquem la filosofia IEFC que és la proximitat i la comprensió amb els nostres alumnes.
Realment no hi ha un fil de connexió entre els treballs guanyadors, d’alguna manera també és un reflex de la filosofia IEFC, que és tenir una mentalitat molt oberta i no marcar una línia de plantejament als treballs.
Més que una anècdota explicar-te que en el cas d’Oriol Miñarro, ell estava molt interessat en el b/n analògic i li vam fer un curs ad hoc adaptant-nos a les seves necessitats horàries. Per temes laborals no podia fer el curs que oferíem nosaltres.

L’IEFC també compta amb un espai per a un alumne o exalumne dins de l’apartat fira. Aquest és un aspecte que altres centres docents no han volgut explotar, però en el vostre cas sempre ha estat una aportació molt destacada. Creus que és una bona experiència per als alumnes? Quina ha estat la valoració d’alumnes i de vosaltres mateixos a l’IEFC?

Nosaltres partim de la base que la majoria de les experiències sempre són enriquidores tant per als nostres alumnes com per a la mateixa institució, per això sempre que podem intentar implicar-nos en aquest tipus d’esdeveniments. Evidentment, sempre posem “filtres” per decidir si participem o no en festivals, fires… I un el compromís ètic de l’entitat organitzadora de l’esdeveniment i com és lògic amb vosaltres ens trobem molt a gust.
Per als alumnes que han participat al llarg d’aquests anys sempre ha estat una experiència molt positiva i enriquidora. Pensa que per a ells, la fira, és una manera de sortir de la zona de confort que representa l’escola i enfrontar-se al “món real”, a un públic que no els coneix i, per tant, els comentaris i les valoracions que poden rebre per part dels assistents sempre seran, per dir-ho d’una manera, més directes i neutres i no estaran gens condicionats, com en algunes ocasions pot passar a l’escola. Pensa que com a professor sempre saps si ha tingut problemes, situacions personals, etc. al moment de realització del projecte i això pot arribar a condicionar d’alguna manera els comentaris.
La valoració de la nostra participació sempre ha estat positiva, prova d’això és que ja fa força anys que mantenim la col·laboració i segur que encara podem trobar noves formes de col·laboració.

Per la vostra escola han passat molts autors i autores de renom. Quins són els nous reptes a què s’enfronta l’IEFC? Hi ha algun aspecte que hagis deixat al tinter i t’agradaria veure materialitzat en un futur immediat? En què cal destacar l‟IEFC de la resta de l‟oferta formativa en fotografia de la ciutat?

Realment després de 50 anys d’existència per casa nostra han passat una gran quantitat de fotògrafs/es de tots els àmbits de la fotografia i alguns són referents en les seves especialitats i és una cosa que evidentment ens enorgulleix moltíssim.
Em preguntes que quins són els reptes a què s’enfronta l’IEFC, i el primer que et diria seria: fem una altra entrevista per parlar-ne només?
Bromes a banda un dels grans reptes als quals ens trobem tant nosaltres com la resta de centres formatius és adaptar-nos als grans canvis que generés la implementació de la IA, però també saber-nos adaptar a les necessitats dels nous públics multipantalla i als mateixos canvis de la societat en general. I des del vessant de l’IEFC com a centre integral que som, disposar de més recursos per poder realitzar, augmentar i millorar la nostra feina.
Seria molt pretensiós per part meva dir que no m’ha quedat res per fer, potser et diria que m’ha quedat al tinter dotar-li d’una projecció més gran a la nostra institució. Però del que sí que estic molt satisfet ha estat que durant aquests onze anys de direcció la presència i participació de l’IEFC en activitats ha estat molt més gran, encara que t’he de dir que això no és mèrit exclusivament meu, sinó que és de tot l’equip humà i de la mateixa filosofia IEFC, tot i que bé és cert que en algunes ocasions jo he incentivat aquesta presència. Per altra part sobretot vull remarcar la idea i la filosofia que l’IEFC som un gran equip humà que respira fotografia per tots els porus.

Per tant, un dels reptes que té Josep Maria és mantenir i ampliar aquesta presència i que el reconeixement de l’IEFC en tots els àmbits fotogràfics sigui superior.
En què ha de destacar la nostra oferta formativa pel que fa a la resta de centres formatius? Jo et diria que el nostre centre es diferencia de la resta de centres, en diverses coses. La nostra primera diferencia la vincle a un eslògan que portem utilitzant des d’ara mateix “som analògics, som digitals”. A la nostra formació mantenim l’aprenentatge analògic i tenim una amplíssima oferta de cursos de diferents tècniques fotoquímiques. I aquest manteniment no ha estat per apuntar-nos a una tendència que des de fa uns anys és present a la fotografia, sinó totalment per convicció. Mai, repeteixo mai no hem deixat el que és analògic, fins i tot hi va haver un moment en què semblava que anàvem a contracorrent mantenint el laboratori analògic, però el temps ens ha donat la raó. Quant a anècdota, com que a Barcelona queden molt pocs laboratoris grans, al nostre hi ha 18 ampliadores, venen productores de televisió per gravar escenes de sèries, programes, etc.
Una segona diferencia és que som una escola que intenta no marcar una línia de treball, ni estètica, ni conceptual… Volem que qualsevol persona que vulgui fer servir la fotografia, se senti còmoda a casa nostra.
I potser una tercera és la mateixa idea del que és l’IEFC, és a dir, un centre integral que ofereix formació, difusió i conservació de la fotografia.

Formes part de la Comissió d’Impuls del Pla Nacional de Fotografia de la Generalitat de Catalunya des del 2015. Pots comentar-nos una mica sobre què es cou en aquesta comissió? Seguiràs en actiu? Què creus que ha de ser el primer a abordar des d’ella tenint en compte la creació del futur Centre Nacional de Fotografia impulsat des del Ministeri de Cultura? Quin seria el futur que t’agradaria veure d’ambdues iniciatives?

Em preguntes què es cou a la Comissió d’Impuls… Doncs no ho sé, i saps per què? Doncs perquè la Comissió fa gairebé 5 anys que no es reuneix. La darrera reunió la vam tenir quan la consellera era Laura Borrás. Ella va deixar el càrrec el març del 2019 i aquesta entrevista l’estem fent el 2023. Si no es desconvoca el mes de maig finalment es tornarà a reunir la Comissió. Això us pot demostrar l’interès de l’administració cap a la fotografia.
Evidentment, el Pla Nacional ha tingut i té coses molt positives per al sector, com per exemple que el Departament de Cultura tingui un pressupost anual per a la compra d’obra fotogràfica i que així es pugui anar generant una col·lecció de fotografia a Catalunya és una cosa importantíssima. Per tant, és molt interessant que els fotògrafs/es vegin que una part del pressupost del Departament de Cultura sigui per a l’adquisició d’obra fotogràfica i que hi hagi aquest tipus de suport cap als fotògrafs/es.
Com a director d’un centre formatiu, dins de la Comissió sempre he lluitat per la dignificació i el reconeixement dels estudis en fotografia, i la veritat la resposta per part de l’Administració sempre ha estat molt descoratjadora. És cert que sempre m’he sentit recolzat per la resta de membres del sector que són a la Comissió, però la resposta per part de la Generalitat sempre ha estat «sí, sí que això és molt important, però és clar el Pla Nacional de Fotografia depèn de Cultura i temes de formació depenen dels departaments d’Ensenyament i Universitats, veurem que podem fer…”. Com podeu comprendre davant d’aquestes respostes, sempre m’he quedat atònit, que estem parlant de Conselleries d’un mateix Govern, que no podem posar l’excusa del Govern de Madrid. La veritat molt trista.
Una de les finalitats del Pla Nacional és la creació d’un Centre Nacional de Fotografia, sempre he tingut la convicció que l’IEFC podria ser l’embrió d’aquest Centre. Penseu que a banda de l’oferta formativa tan àmplia i completa que tenim, disposem d’un arxiu històric amb més de 800.000 imatges, una biblioteca amb més de 8.000 llibres, una gran hemeroteca i un departament d’activitats culturals que organitza exposicions, jornades, etc. I a banda també som els dipositaris del fons Miquel Galmes (fundador el 1972 de l’IEFC i el seu director fins al 2012). Perquè et facis una idea del fons, són més de 500 metres lineals d’objectes i documentació. Som o no som aquest embrió?

Més d’una vegada he pensat, què passaria si l’IEFC estigués a 200 km al nord de Barcelona, ​​llegeixi’s Perpinyà, oa 400 km també al nord de Barcelona, ​​llegiu Arles? ¿Després de cinquanta anys d’existència estaria igual que ara som nosaltres? Estic convençut que la projecció, reconeixement i suport seria totalment, si un centre com el nostre fos a França o qualsevol altre país del nostre entorn.
Sí encara seguiré un temps actiu a la Comissió, però en un curt termini de temps el més lògic és que Josep Maria em substitueixi.
També em preguntes pel futur Centre Nacional impulsat pel Ministeri, la veritat no tinc una opinió definida sobre això, evidentment qualsevol acció destinada a dignificar la fotografia i reivindicar per part de les administracions sempre és positiva, però amb l’experiència que tenim a Catalunya… no soc gaire positiu.
El futur que m’agradaria veure d’aquestes iniciatives seria que realment es portessin a bon port i no fossin només “medalles” que moltes vegades es posen els polítics.

Per acabar, des d’Art Photo Bcn estem plenament agraïts per la teva ajuda i implicació en el nostre esdeveniment aquests anys i volem destacar la teva aportació generosa amb consells, contactes i mitjans per continuar polint un esdeveniment per a la fotografia des de la nostra ciutat. Et desitgem el millor i estem segurs que encara que no sigui des de l’IEFC continuaràs vinculat a la comunitat que ens has ajudat a crear. Gràcies, Eduard.

Moltes gràcies per Isabel per tot el teu esforç i llarga vida a Art Photo Bcn.