En aquesta onzena edició Art Photo Bcn compta per segon any consecutiu amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través de la línia de subvenció gestionada per l’ICEC, l’Institut Català de les Empreses Culturals. Aquesta nova visió del nostre esdeveniment des de la perspectiva estratègica per crear i ajudar el teixit cultural mereix unes paraules d’Edgar Garcia, director de l’ICEC des de finals de 2022, per comprendre millor l’engranatge del qual formem part i el gran panorama que s’obre davant nostre. Edgar Garcia és llicenciat en Filologia Anglesa i compta amb una gran experiència i formació en la gestió d’empreses i organitzacions culturals. Des del 2002 ha estat director de l’Àrea de Desenvolupament i Transformació Empresarial de l’ICEC, que promou la competitivitat de les empreses culturals catalanes. En la seva trajectòria destaca haver format part d’esdeveniments d’èxit com la Berlinale i el Festival de Cinema de Sitges. La seva visió transversal dels sectors culturals n’aporta una gran expansió i permeabilitat.

Gràcies a la nova línia de subvencions de l’ICEC enguany podem desenvolupar més profundament una sèrie de programes dins el festival Art Photo Bcn encaminades a la comercialització d’obres d’art i el circuit de galeries. Aquesta línia nova és un ajut indirecte a les galeries? Quines són les necessitats del sector comercialitzador i divulgador de la creació?

L’objectiu d’aquesta línia, que hem obert per segona vegada enguany, és donar suport a esdeveniments d’arts visuals d’alt interès cultural i de caràcter estratègic: fires, festivals, simposis, trobades i altres activitats de caràcter professional, organitzats i liderats per empreses, que serveixin per estructurar el sector de les arts visuals a Catalunya i per ajudar-lo a créixer. Alhora, contemplem que l’esdeveniment a subvencionar tingui un vessant obert al consumidor final que permeti apropar les arts visuals a la ciutadania des del punt de vista de la difusió, però que també ofereixi, si el marc ho fa possible, la possibilitat de la comercialització.

No es tracta, per tant, d’un ajut a les galeries, que ja tenen a la seva disposició altres línies de subvenció que fan atenció a la seva programació, a la difusió de la seva activitat i a l’adequació dels seus espais. El que intentem amb aquesta línia és que els esdeveniments d’arts visuals, com Art Photo Bcn i els altres quatre projectes subvencionats l´any passat, dinamitzin el mercat a través de la seva funció principal: reunir en un temps –i molts cops en un sol espai– tots els agents de l’ecosistema: creadors, crítics, galeries, col·leccionistes, museus i altres espais, compradors i venedors i experts. I aquesta acció, en un món cada cop més globalitzat, és essencial perquè estimula el circuit local, evidentment, però també perquè si amb el nostre suport ajudem a fer créixer aquestes empreses i les seves activitats ens serà més fàcil situar Catalunya en el circuit global d’esdeveniments d’arts visuals. Això és quelcom que com a Govern volem potenciar perquè alhora ajuda a donar a conèixer fora de les fronteres del país els nostres artistes, les nostres galeries, els nostres museus i les nostres col·leccions.

Des d’aquesta perspectiva, és obvi que el de l’art no és un sector amb compartiments estancs tancats. De fet, com a tots els sectors culturals, és un ecosistema permeable i qualsevol acció que posi el focus en els grans esdeveniments estratègics acabarà beneficiant també, indirectament, les galeries, de la mateixa manera que els ajuts a galeries beneficien al col·lectiu d’artistes.

Esdeveniments com el nostre se’n pot derivar una empenta d’ajuda transversal a sectors clau del desenvolupament cultural. D’una banda, el suport a centres de formació i de l’altra, a la creació de cites culturals que promoguin un tipus de visita fonamentat en la cultura. Es pot arribar a imaginar un combinat d’ajuts que promoguin aquest tipus d’accions d’estratègia més complexa? Com actua l’ICEC per a la creació d’aquest tipus de línies de subvenció tan específiques però alhora amb una ona expansiva d’implicacions tan imbricades?

L’ICEC ja disposa de diverses eines que permeten el treball transversal i que donen suport a iniciatives complexes que no responen a una única baula de la cadena de valor de les arts visuals o d’altres sectors. Alguns dels projectes que s’acullen a aquestes línies tenen el caràcter que esmentes. De fet, són qüestions que es tenen en compte en el moment d’establir els criteris de valoració, tot i que òbviament sempre es podrien desenvolupar noves línies més específiques per sector. En qualsevol cas, aprofito per recordar que a l’ICEC ja l’any passat vam dissenyar una nova línia per a projectes singulars d’especial interès cultural, que contempla diverses modalitats, i una d’elles busca clarament donar suport a projectes multidisciplinaris on diferents agents, sectors i baules de la cadena de valor es donin la mà amb propostes que arribin tant a altres empreses del sector com a la ciutadania, que permetin el treball entre diferents sectors i entre diferents fases del desenvolupament cultural i que tinguin un abast més gran.

A més, és important destacar que des de fa anys treballem en els anomenats Plans Integrals i Plans d’Impuls, que sorgeixen del treball conjunt i del consens amb els diferents sectors. Ambdós són instruments de planificació de polítiques, programes i mesures de suport als sectors culturals; en el cas dels Plans Integrals, es tracta bàsicament de documents que fan una diagnosi del sector en un moment concret, i en determinen els principals reptes i mancances. Es tracta, doncs, d’un document en el qual Administració i sector plasmen el seu compromís i fixen un marc d’actuació conjunta que ha de permetre transcendir les legislatures i que proposa abordar els àmbits de treball prioritaris per al reforç i l’articulació del sector. En canvi, els Plans d’Impuls són, d’alguna manera, la concreció d’aquests Plans Integrals en un període i amb un calendari concret, en unes mesures o activitats específiques també pactades amb el sector, amb el pressupost acordat i la identificació de les entitats sectorials que se’n fan responsables. Sovint aquestes mesures fan incidència en aspectes com els que menciones: la formació i l’educació, la creació i la producció, la distribució o exhibició, la comercialització, la difusió, la internacionalització…

Un cop es llegeixen les bases de les subvencions sembla tot molt senzill però la feina que hi ha sota cada línia és immens. Com es decideix el tipus d’ajut que es dona? Quins són els aspectes de valoració que més destaquen d’un projecte per a que se’n valori la idoneïtat?

Com deia anteriorment, tot el treball que es desenvolupa a l’ICEC i totes les línies de subvenció que oferim al conjunt del sector cultural –fins a 68 enguany, amb un total de 76 convocatòries– sorgeixen del diàleg amb els agents articuladors de cadascun dels sectors amb què treballem. Per tant, el tipus d’ajut que es dona s’adapta a les necessitats del sector, i intenta respondre a les preocupacions dels professionals que l’integren.

Pel que fa als aspectes de valoració, depenen de cada línia, però han de servir per poder avaluar objectivament les sol·licituds que arriben. És important destacar, des d’aquest punt de vista, que la majoria de les nostres línies d’ajut són de concurrència competitiva –és a dir, els projectes de les empreses sol·licitants competeixen entre sí per uns recursos que sempre són finits– i la valoració la realitza una comissió especialitzada i paritària formada per experts externs i per tècnics de l’ICEC. Les seves valoracions, sempre raonades, determinen qui rep una subvenció i de quin import. Les bases dels ajuts sempre especifiquen els criteris que es valoren i la puntuació que s’atorga a cada criteri; en aquest aspecte és un procés transparent.

La nostra intenció va sempre enfocada a crear comunitat juntament amb diversos sectors del món de la imatge i amb circuits tant nacionals com a internacionals. Crear un punt de trobada que permeti conèixer i conèixer-se donant especial visibilitat a la nostra realitat més propera. Lliguen aquest tipus de perspectives amb les que es promouen des de l’ICEC? Com encaixa aquest ideari amb la política cultural global de la Generalitat de Catalunya?

Fa un temps, en una entrevista a Carles Taché en el vostre blog, llegia que “la importància d’una fira no és la mida, sinó la qualitat i la selecció”. I, jo hi afegiria, la capacitat de convocatòria d’aquesta fira i la qualitat dels professionals que hi aportaran i que l’ajudaran a ser sostenible. Si els esdeveniments d’arts visuals tinguessin aquesta capacitat ja no ens necessitarien, però això, en el nostre país, encara és lluny de ser possible. Però sí que ens agradarà poder comprovar, amb els anys, que hi ha hagut una evolució en aquest sentit.

La línia de subvenció a esdeveniments d’arts visuals d’art interès cultural i de caràcter estratègic, a la qual us heu acollit, estableix que un dels factors determinants per rebre l’ajut és l’interès cultural i artístic de l’esdeveniment, i en concret destacaria que a tal interès hi contribueixen aspectes com la repercussió de l’esdeveniment en el context del sector de les arts visuals –és a dir, el nombre de professionals, entitats, organismes i altres agents implicats, així com l’impacte global de l’esdeveniment en el sector professional.

Per tant, l’organització d’esdeveniments de gran qualitat, amb incidència immediata en l’entorn més proper i en el circuit local de les arts visuals, coincideix plenament amb els objectius de l’ICEC i del Govern. Vull recordar aquí que un dels eixos de legislatura d’aquest Govern, en cultura, és la creació d’un sistema cultural de referència, i això implica dur a terme una de les missions de l’ICEC per a les arts visuals: enfortir el teixit empresarial, fomentar-ne la professionalització i acompanyar-lo perquè esdevingui un veritable articulador de les arts visuals del país.

Ha de ser la implicació público-privada la que empenyi d’iniciatives com la nostra? La seva trajectòria en un dels sectors culturals més empresarials, com és el cinema, li deu donar una visió del tema més estructurada del què pot ser la realitat del circuit lligat al col·leccionisme o a la imatge fotogràfica. Ens queda molt per aprendre i aplicar del sector del cinema? Com crear indústria cultural sense precaritzar el sector? Són la creació de demanda i la pedagogia les vies per industrialitzar un sector cultural tan específic com el de les arts visuals i la fotografia?

Cada sector té una idiosincràsia pròpia i crec que són difícilment comparables, tant pel propi procés de creació i comercialització dels productes respectius com pels agents que hi participen. És cert que moltes capes de la població encara continuen pensant en les arts visuals com quelcom elitista, i potser és una barrera que cal trencar entre tots, però fires i festivals com Art Photo Bcn i altres ajuden a disminuir aquesta distància amb la ciutadania.

Quant a la precarització del sector, justament des de l’ICEC intentem el contrari: professionalitzar el sector i prestigiar-lo, i això es pot fer amb estratègies molt diverses. Una és, evidentment, la pedagogia i la formació, l’educació en l’art, però n’hi ha més. Cal trobar fórmules innovadores per seguir valoritzant un sector que ha fet i està fent grans esforços per acostar-se a àmplies capes de la població sense perdre ni la qualitat ni el seu segell distintiu.

Per acabar ens agradaria fer-li una pregunta que fem a tothom al final de les nostres entrevistes. Què ha de tenir una imatge per commoure’l?

Si he de sincer, hi ha dos nivells a l’hora d’acostar-me a una fotografia. En primer lloc m’ha d’atraure algun aspecte estètic de la imatge, la seva composició o llum singular, per exemple, o els seus protagonistes, sigui quina sigui la seva naturalesa. I en segon lloc, entro a analitzar i valorar què em vol estar transmetent el seu autor o autora, quina és la història que s’hi amaga al darrere, on em duu, què em suggereix i quines reflexions o pensaments m’evoca. Si em veig successivament seduït per aquests diferents elements, i m’endinso en la “realitat” on em vol dur l’artista, o aquella que jo elaboro, aleshores l’experiència és total i commovedora.