L’interès d’Art Photo Bcn cap al món del llibre és una constant des del primer any en què dins dels visionats es va convocar un premi en format producció de fotollibre i que ha passat per incorporar el Photobook Market de Fiebre així com dur a terme diverses activitats per donar a conèixer un sector tan interessant com en creixement constant. Per a aquesta desena edició hem desenvolupat dues novetats que ajudin a entendre aquest mitjà que uneix la fotografia i l’objecte llibre com a dispositiu de comunicació i coneixement. D’una banda, el desenvolupament de visites comentades que iniciem en la darrera edició tindran continuïtat i de l’altra, assenyalar una persona coneixedora del medi per comissariar aquesta secció, buscant entre la gran amplitud de possibilitats els continguts més nous i destacats de les editorials iniciatives que produeixen aquest tipus d’objectes tan específic. La tasca recau sobre Ana Benavent, fotògrafa, docent i integrant del col·lectiu Can Grapes, cosa que li dona una visió completa del complex món en què es desenvolupen els fotollibres des de la creació a l’edició. Us donem la benvinguda i comentem objectius i necessitats.

La teva experiència i formació us donen una visió completa del procés d’edició en format llibre i fanzine. Què té aquesta corporalitat que ha robat el cor a tots els fotògrafs? Quines especificitats ha de contenir un projecte per ser un bon element editorial?

Avui dia es fan moltíssimes fotos amb el mòbil. Totes les persones portem una càmera a la butxaca i captem constantment imatges que a més compartim, de vegades, amb certa impulsivitat. Dins d’aquest mar d’imatges, unes de més anecdòtiques, d’altres que formen part de projectes, però que es barregen amb vídeos de gats, fragments d’entrevistes, imatges de ceràmiques, il·lustracions i selfies, poder parar, sortir de les pantalles, i poder agafar amb les teves mans un objecte, avui, és una cosa radical i gairebé subversiva. Si entre aquesta marabunta d’imatges barrejades, et pots parar a mirar un fotollibre, que recull una idea, una cosa que ha estat pensada, que s’ha tractat amb afecte, i que intenta expressar alguna cosa concreta, si pots parar i fer una immersió al món d’algú que vol comunicar alguna cosa, avui és un regal.

Perquè un projecte sigui un bon element editorial, per mi, ha de ser coherent el contingut, la idea, amb la forma. Tant l’estètica de les imatges com en aquest cas, en ser un fotollibre o un fanzine, el format i el disseny de l’objecte.

La teva experiència com a integrant de Can Grapes t’ha aportat una trajectòria a l’hora de produir fotozines. Què és el fotozine al costat del fotollibre? Hi ha projectes que encaixen en un producte o altre? Què els diferencia?

Descobrir el fanzine m’ha donat molta llibertat per poder materialitzar els meus projectes. Un fotollibre exigeix ​​més inversió de temps, de diners, de planificació, i possiblement de persones que hi col·laborin (un dissenyador o dissenyadora, algú que s’ocupi de la impressió, etc.). En canvi, la gràcia del fanzine, és que la producció no és molt cara (copisteria), i el disseny no ha de ser perfecte. Les col·laboracions solen ser més desinteressades i la inversió de temps també és molt menor. D’aquesta manera, he pogut passar alguns dels meus projectes a fi.

Crec que aquest tema es relaciona amb el que comentava abans, de sortir de la pantalla i els milers d’imatges que es barregen a internet, per destil·lar un material i portar-lo a alguna cosa física. El fanzine et permet fer-ho encara que no tinguis molts mitjans i també et permet no haver de ser validada per una editorial per poder publicar.

Per mi, no hi ha d’haver una diferència pel que fa a contingut, entre un fotollibre i un fanzine. Però sí que és veritat que el fanzine et dona uns temps més àgils que et poden facilitar que una idea que a priori no està tan pensada o no té tant de pes, pugui arribar a una publicació. Possiblement, algú que ha estat anys treballant en una idea, en un projecte, a l’hora de portar-lo a paper, no voldrà fer-ho imprimint en una copisteria i grapant els fulls.

Actualment, l’autoedició ha estat la resposta per a molts projectes que no trobaven un segell que els ajudés. A què creus que és deguda aquesta proliferació d’autoedicions? Els autors tenen més llibertat i millors condicions autoeditant? Quin és el paper de l’editorial? Com veieu el futur de l’autoedició versus la relació amb les editorials en aquest moment de DO It YOURSELF?

L’autoedició us permet publicar els vostres projectes sense haver de ser validada per una editorial. Per mi, això es relaciona directament amb la democratització de les imatges en aquesta era on l’internet i la tecnologia s’ho menja tot. Ja no cal que algú, una editorial, una revista, una galeria, et reconegui i aposti per tu. Ara tu mateixa et pots publicar, a internet, autoeditant-te una publicació, o fins i tot exposant a casa teva i creant un esdeveniment. Això permet la visibilitat de molta més gent i també que els teus projectes arribin a veure’s, encara que possiblement no arriben a tants llocs com amb una editorial.

Les condicions per publicar, entre una editorial i una autopublicació, no són les mateixes. Quan hi ha una inversió gran darrere una publicació i una editorial, per exemple, aquesta publicació podrà arribar a molta més gent, ja que tenen la infraestructura, el públic, etc. Amb una autopublicació, podràs anar a fires de baix cost, deixar-les a segons quines llibreries (encara que pujant el preu per guanyar alguna cosa), i el guany és mínim.

Crec que els dos camins són interessants i tenen els seus pros i contres. No crec que un sigui millor que l’altre, però no tots els projectes tenen l’opció de publicar-se amb una editorial i, en canvi, en menor o major mesura, un percentatge més alt de projectes sí que es podrien publicar amb autoedició.

Has estat uns anys treballant per a l’Espai Català Roca i conegut a molts autors i autores de diferents generacions i inquietuds. Com es desenvolupa la relació amb el fotollibre des d’un espai com aquest? Teníeu una programació concreta? Quins aspectes us connectaven amb el boom assenyalat del fotollibre a Espanya?

És veritat que a l’Espai Català-Roca, a la Maribel Mata ia mi, ens agradaven molt els fotollibres (bé, encara ens agraden). Ens semblen objectes molt especials i que recullen d’una manera alternativa a l’exposició, poder veure i apreciar un projecte artístic. A l’Espai, fèiem presentacions de fotollibres sempre que podíem, i també adquiriríem els que podíem per tenir a la nostra biblioteca. Molts autors i autores ens cedien un exemplar per a l’espai, i és un element que també usàvem molt a les classes que impartíem totes dues. A Maribel i a mi ens sembla un material bàsic per tenir present a la programació, ja que sí, és un element clau en el món de la fotografia d’avui.

Explica’ns una mica sobre el Photobook Market d’Art Photo Bcn d’aquesta desena edició. Com afrontes el repte de reclutar participants? Què busques en aquestes editorials, col·lectius i productores d’objectes fotollibre? Per on has començat a cercar?

Aquest any són 20 les taules que pretenem omplir de fotollibres. Estic fent una cerca exhaustiva entre editorials nacionals i estrangeres, sobretot europees. Prioritzo sobretot que la fotografia sigui la base de la majoria de les publicacions de les editorials, encara que tampoc m’estic limitant a editorials que només publiquin fotollibres. Crec que la fotografia és un material que es pot complementar amb altres tècniques i que això pot ser molt ric per al públic que assisteixi a Art Photo Bcn. D’altra banda, tampoc no m’estic limitant només a editorials, també estic contactant amb autors i autores que s’autopubliquen perquè hi hagi varietat en el contingut del Photobook Market.

Les dates sempre són un hàndicap per a tot esdeveniment. El fet de coincidir amb algunes grans cites pot ser un problema, però alhora el Photobook Market d’Art photo Bcn es diferencia dels altres. Ens pots explicar una mica els motius i l’enfocament que dones com a comissària d’aquesta secció?

El nostre Photobook Market es destaca d’altres esdeveniments de fotollibres perquè l’entrada és molt assequible, gairebé simbòlica, el personal que treballem en aquest festival som persones apassionades per la fotografia i que hi tenim una relació més enllà de la nostra feina. D’altra banda, el tracte amb els expositors és personalitzat i individualitzat totalment, a més, generarem accions de dinamització i recomanacions per poder valorar totes les editorials que participin en el Market. També proposarem presentacions de fotollibres i d’autors, autores, i editorials, per tal de visibilitzar i donar un espai perquè les que vulguin, puguin compartir la seva idiosincràsia.

La intenció de tot market és vendre. Quin és el tipus d’estratègia que es fa des d’Art Photo Bcn per incentivar la venda i el coneixement de les propostes que el componen? Què augures a aquesta desena edició del festival Art Photo Bcn?

La principal estratègia és captar gent que li interessi la fotografia perquè vingui al festival. Això ho fem oferint exposicions i activitats potents que puguin interessar el públic. Com més gent interessada en la fotografia passi per aquest festival, més ulls passejaran pel Photobook Market i possiblement acabarà havent-hi vendes. D’altra banda, la selecció d’editorials a les quals estic contactant també crec que serà un reclam per als assistents a Art Photo Bcn.

Aquest és el desè any que se celebra aquest esdeveniment, que ara ja es pot dir que està consolidat i que atrau el públic. Aquest fet, sumat a les noves estratègies que s’estan plantejant, crec que auguren un èxit segur a aquesta edició del festival.