cerrar

anterior STRATA siguiente

Laura Van Severen

Del 22 de juny al 30 de julio CC Casa Golferichs

1.Laura_MG_5499-1dossierstrata_imageMG_5265-1

Quan parlem de residus estem acostumats a una història que salta de l’A a la Z, de l’ampolla PET al folre polar, o dels residus mixtos a un punt cec. No obstant això, i a conseqüència d’un imparable i veloç progrés, ara comptem amb una sèrie de materials que la terra no pot recuperar o que la ciència no pot transformar de forma eficient. Els abocadors s’han convertit en l’amagatall dels residus que no podem gestionar.

Durant moltes dècades (i en alguns països fins al dia d’avui), els abocadors han estat el mètode més barat i comú per a desfer-se dels residus. Quan un abocador arriba a la seva capacitat màxima es cobreix amb capes protectores, terra i vegetació, amb l’objectiu d’integrar aquest nou accident geogràfic en el paisatge, on l’artificial i el natural convergeixen en una successió de capes superposades.

A conseqüència d’aquest acte deliberat d’ocultació hem perdut tota referència de confrontació amb la veritable acumulació dels nostres residus. No hi ha una connexió visible entre els nostres hàbits de consum i el seu impacte en el paisatge. Cap recordatori, cap imatge que romangui en la nostra memòria que ens alerti davant la propera compra compulsiva.

En la Directiva d’Abocadors 1999/31/EC implementada el 1999, la Unió Europea va establir que l’abocament de residus municipals s’ha de limitar gradualment fins a ajustar-se al 10% per a l’any 2035. Aquesta pràctica hauria de convertir-se en un fenomen marginal donant prioritat a la nova jerarquia de residus també coneguda com les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar. No obstant això, les muntanyes i esvorancs que hem heretat de tants anys d’abocadors, visibles o no avui dia, han marcat per sempre el paisatge que ens envolta.

Amb el projecte fotogràfic “STRATA” Laura Van Severen mostra el resultat d’una trobada amb les ferides obertes d’un sistema ineficaç. Abans que les deixalles quedin ocultes i segellades en una bombolla al marge del temps, les fotografies ens permeten entreveure l’estructura interna de l’abocador i ens conviden a reflexionar sobre les diferents maneres amb què cada un dels països documentats s’enfronta a l’objectiu establert per 2035.

Inscriu-te a la presentació