cerrar

Del que passa fora siguiente

Erik Estany Tigerström

Del 10 de setembre al 31 d´octubre CC CAN BASTÉ, Passeig Fabra i Puig 274, Barcelona

Del que passa a fora 150

Erik Estany ha estat el guanyador d´Art Photo Bcn, així com el guanyador d’una de les beques de la XV edició del Fòrum Fotogràfic Can Basté i del premi Còpias Wall Award. El treball registra la connexió entre la màquina i el fotògraf, per pensar en l’alteritat que defineix la relació entre les persones i la tecnologia. Observa la quotidianitat a través de la finestra com si es tractés d’una pantalla. Mira el que passa a fora per pensar en el que passa a dins, a dins d’aquesta capa d’imatges que media entre nosaltres i el món.

Del que passa a fora.

La màquina i el fotògraf estan a dins. Tancats aïllats immòbils. Miren cap a fora a través de la finestra. Observen el món des de la distància. Concentrats en aquest fragment de realitat limitada. Una mirada omniscient que ho veu tot: les persones l’asfalt les mans els cotxes el gat l’òxid els nens. Un ull panòptic. Allò que ens veu des de dalt. Una càmera de seguretat abandonada a una deriva estàtica.

 

El contacte entre tots dos es torna tan íntim que les seves superfícies es confonen. Es fonen. S’integren en un sol cos. Un dispositiu. /Una màquina de veure/. Com dos germans siamesos amb una pantalla entremig que els separa els connecta els uneix.

La màquina i el fotògraf miren junts a través de la finestra per veure el que passa a fora. I al mateix temps es miren entre ells a través de la pantalla per veure el que els passa a dins. Cooperen per codificar les coses en imatges mentre competeixen per desxifrar com les descodifica l’altre. Com dos ulls que miren junts cap a fora i alhora es miren estràbicament entre ells cap a dins. Un diàleg en bucle per veure i pensar com veu i pensa l’altre un diàleg en bucle per veure i pensar com veu i pensa l’altre. Una relació de simbiosi. Com un flux de pensament continu entre dos animals paràsits que estan un a dins de l’altre simultàniament.

Simultàniament miren per la finestra i miren per la pantalla. Les dues interfícies es reflecteixen entre elles com dos miratges. Es confonen els confonen ens confonen. Les realitats que mostren es contaminen es retroalimenten. S’acoblen: les coses que passen a fora les imatges de les coses que passen a fora. La quotidianitat insignificant d’un tros de carretera es transforma en una maqueta a escala de la realitat plena de signes per descodificar. Una matèria prima per produir imatges. Un simulacre. Una realitat en post-producció on l’espai i el temps col·lapsen en una nova realitat virtual múltiple editable. Un Control+z perpetu on tot és en potència i res acaba mai de ser.

Erik Estany Tigerström.