Castillo de la Inocencia s’endinsa a l’espai imaginatiu del Museo de los Niños de Costa Rica i el seu patrimoni cultural com a antiga presó central per examinar les dinàmiques de poder presents en el control de les narratives i la percepció de la història.

En aquest projecte Joel Jiménez treballa amb material d’arxiu del període carcerari, reproduccions escenificades de les cel·les de la presó i objectes i ambients simbòlics del Museu dels Nens per qüestionar l’ús de la fotografia com a document de veritat, el paper de la memòria a la reconstrucció didentitats i la influència del passat en la nostra relació amb la realitat. Utilitza una narrativa no lineal per confrontar les empremtes del trauma i la violència del passat de l’edifici com a presó, amb els ambients il·lusoris del context actual del museu. Aquesta estratègia crea un nou espai d’interpretació on sorgeixen aparents recurrències i contradiccions, els límits entre realitat i ficció comencen a dissoldre’s i sorgeix un sentit d’identitat de lloc renovat.

L’imaginari que constitueix la sèrie desenvolupa una atmosfera ominosa associada al secretisme de la informació i la creació de mites; s’utilitzen diversos leitmotivs, com ara la repetició d’artefactes relacionats amb l’examinació de coneixements o l’anàlisi de gestos dins del material d’arxiu a través de la juxtaposició i la intervenció d’imatges. L’estudi del Museu dels Nens proporciona un terreny per a una reflexió sobre la passivitat de la nostra mirada, la rellevància de la imaginació en la nostra comprensió de la realitat i l’espai liminal entre la protecció i el control a la nostra era actual de la postveritat.