cerrar

anterior Com els ulls, que no es poden veure l´un a l´altre siguiente

Ares Molins i Masat

Dijous 6 d´octubre de 19 a 20h Centre Cívic La Farinera del Clot

ARES_MOLINS-Com_els_ulls_TALLER2.2

Visita comentada a la mostra per part de l´autora Ares Molins i Masat.

On? Centre Cívic La Farinera del Clot, Gran Via de les Corts Catalanes 837, Barcelona

Quan? Dijous 6 d´octubre de 19 a 20h

Ares Molins i Masat ens acompanyarà a la seva exposició Com els ulls, que no es poden veure l´una l´altra per conèixer les claus del projecte.

Ares Molins reflexiona sobre les dimensions paral·leles a partir de la realitat concreta de dos instituts de Cardedeu. L’any 2000, l’Institut de Cardedeu es va dividir en dos. El Departament d’Ensenyament de la Generalitat decideix fer reformes a l’edifici i ampliar-lo per crear un segon institut. El nou centre educatiu es genera dividint l’edifici de l’IES Cardedeu per la meitat, construint envans al seu interior, col·locant una lona que parteix el gimnàs en dos i dividint els espais exteriors amb una tanca metàl·lica. Al setembre del 2000, Cardedeu comença un nou curs escolar, amb l’Institut Arquitecte Manuel Raspall a un costat de l’edifici i amb l’Institut El Sui, a l’altre costat. Des d’aquest moment, tots dos centres educatius són completament independents i no comparteixen espais ni activitats comunes.

El setembre del 2017, Ares Molins comença a treballar en un dels nous instituts, com a professora d’Educació Visual i Plàstica i comença a formar part d’un univers que en té un altre de paral·lel, just a l’altra banda del mur.

A Com els ulls, que no es poden veure l’un a l’altre, els adolescents es converteixen en els seus còmplices en aquesta exploració d’universos paral·lels i sobre el concepte de límit. També són els seus aliats investigant sobre la impossibilitat de visió que genera una paret i la necessitat de projectar-se a l’altra banda. El límit actua com a detonant de la imaginació i com a metàfora de la curiositat. El límit com a mirall.

Després dels estudis a la Facultat de Belles Arts de Barcelona (2011), amplia la seva formació com a fotògrafa assistint a diversos cursos i workshops amb fotògrafs com Juan Manuel Castro Prieto, Israel Ariño, Juanan Requena, David Jiménez, Llorenç Raich, Oscar Molina, Pau Maynés o Jordi Guillumet i a escoles de fotografia com El Observatorio.

Des de l’any 2014, combina la feina de docent amb projectes fotogràfics freelance i amb projectes artístics personals. Des del 2012, també col·labora amb l’estudi de fotografia David Ruano.

El 2010, juntament amb l’Alba Dalmau (amiga i escriptora) forma el col·lectiu artístic Sincopat, que neix de les inquietuds d’experimentar amb diferents llenguatges expressius (fotografia, literatura, disseny, música, etc.). Aquest mateix any, publiquen el llibre On només hi havia un far, que consisteix en una recopilació de relats breus per a adults il·lustrats amb fotografies. El 2015, Sincopat publica el seu segon projecte Estrena, un llarg acordió que té com a punt de partida una història de desenganys amorosos i el cinema mut. En ambdós projectes, el mateix disseny i l’estructura dels llibres, són elements claus en la narració de la història.

Des del 2009, l’Ares mostra el seu treball en exposicions individuals i col·lectives. Les seves fotografies s’han pogut veure a Kowasa Gallery (Expo. individual – Barcelona, 2011), a Vallgrassa – Centre Experimental de les Arts (Expo. individual – Parc Natural del Garraf, 2015), al Museu Marítim de Barcelona (Expo. col·lectiva – Barcelona, 2015), al CosmoCaixa (Expo. col·lectiva – Barcelona, 2010) o al CCCB – Centre de la Cultura Contemporània de Barcelona (Expo. col·lectiva – Barcelona, 2009).

Uneix-te a la celebració de la novena edició