cerrar

anterior IEFC Barcelona siguiente

Daniel Iglesias Jäckle i Xavier Valldaura

IEFC – Institut d´Estudis Fotográfics de Catalunya

Carrer Comte Urgell 187 Barcelona 08036

Tel. 93 494 11 27

www.iefc.cat

L’IEFC participa per primera vegada a l´Art Photo Bcn amb el treball de dos autors participants de les seves aules. Els fotògrafs seleccionats són Daniel Iglesias Jäckle i Xavier Valldaura. De la personal experiència fotogràfica de Valldaura, en constant mutació, a la denúncia social que planteja Esglésies Jäckle treballant les teories de Bauman mitjançant la paradoxa, el antiestètic i l’aversió constants.

IEFC
Daniel Iglesias Jäckle

Daniel Iglesias Jäckle

En els seus projectes tracta d’indagar a fons sobre el concepte, que normalment expressa aspectes sociològics i de denúncia social, amb l’objectiu d’analitzar i replantejar les construccions socials i generar una reflexió en l’espectador. La seva inspiració es nodreix de la visió de sociòlegs com Zygmunt Bauman per crear el concepte i dels artistes postmoderns com a referents en l’estètica dels seus treballs. Autoretrat, bodegó, paisatge … qualsevol gènere és vàlid en els seus treballs mentre sorgeixi sempre l’experimentació i l’aprenentatge. Els recursos més utilitzats són els colors vius, el clarobscur, la bellesa en el antiestètic i el que provoca aversió, el sinistre i les paradoxes.

Xavier Valldaura

Xavier Valldaura

COMENÇANT AMB “PRESÈNCIES”, curiosament del poc que s’ha produït en color, on les imatges representen un espai desconegut, les imatges intenten retreure l’espectador a un passat més o menys llunyà i captar la presència dels que antany van viure en ella.

EN SEGON LLOC “Traus DE L’ANIMA” (CICATRIUS DE L’ÀNIMA), es tracta de posar en imatges els poemes d’un íntim amic de l’autor, retrobat al cap de bastants anys, i en el qual al contrari que en l’obra citada anteriorment , si que hi ha una relació entre les imatges i la seva persona a través d’un tercer.

FINALMENT S.D.B. nro. 13, és el retrobament amb part del seu passat a través d’un espai viscut i compartit durant molts anys. En tornar a entrar s’enfronta a emocions ja silenciades. És un espai amb vida pròpia, que es deixarà modelar per poder oferir una sèrie d’imatges que parlin del seu “jo”. Però què igualment puguin ser aproximacions a emocions de cada un que tingui interès en interactuar amb elles.