cerrar

anterior Women go no’gree siguiente

Gloria Oyarzábal

del 26 d´ abril al 27 de maig CC SAGRADA FAMÍLIA, Provença 480, Barcelona

Gloria Oyarzabal_2Gloria Oyarzabal_3Gloria Oyarzabal_1PINK GIRL (70 X 45)

Activitat extra: Visita comentada, dimarts 7 de maig de 19:30 a 20:30h, “De l’imperialisme a la invenció de la dona en la descolonització”.

Woman go no’gree és una proposta expositiva de Gloria Oyarzábal que explora les interseccions de gènere, història i creació de coneixement per repensar noves formes d’observar. Una exposició de fotografies i arxius que inclou un vídeo i la posada a disposició del públic d’una selecció de literatura feminista africana tan essencial com important per conèixer els tres eixos centrals de la mostra.

 

Woman go no’gree parteix de la investigació realitzada a partir de la residència a Art House Foundation de Lagos (Nigèria) i de la lectura de l’obra d’una controvertida escriptora feminista Oyèrónkẹ Oyěwùmí, Invention of Women: Making an African Sense of Western Gender Discourses, una veu descolonitzadora que posa en qüestió els marcs teòrics racionals que construeixen la categoria del gènere de manera universalista.

Els imperis, per la seva pròpia naturalesa, encarnen i institucionalitzen la diferència, tant entre la metròpoli i la colònia com entre els súbdits colonials. L’imaginari imperial inunda la cultura popular. Les categories de gènere eren un tipus de ‘nova tradició’ de bio-lògica que el colonialisme europeu va institucionalitzar en la majoria de cultures africanes. Repensar el gènere com una construcció occidental: el mapeig postcolonial dels enfocaments distintivament europeus del feminisme que ha vingut desenvolupant en les últimes dècades la ‘qüestió de la dona’.

Necessitem veure l’imperialisme, la colonització i altres formes d’estratificació globals i locals, que porten a la conclusió que el gènere no pot separar-se del context social i d’altres sistemes de jerarquia. Per tant, els tres conceptes centrals que han estat els pilars del feminisme, la dona, el gènere i la sororitat, només s’entenen amb una acurada atenció a la família nuclear patriarcal de la qual van sorgir, model familiar que està lluny de ser universal .

Podem suposar que les relacions socials en totes les societats estan organitzades al voltant de la diferència sexual biològica? És el cos masculí en les societats africanes vist com normatiu i, per tant, una cadena per a l’exercici del poder?

Una conseqüència de l’eurocentrisme és la racialització del coneixement: Europa es representa com la font del coneixement i els europeus, per tant, com pensadors. A més, el privilegi masculí com a part essencial de l’ethos europeu està implícit en la cultura de la modernitat. Què passa si els models de la modernitat ens porten a una nova visió de “l’altre”?

El gènere és, sobretot, una construcció sociocultural. Potser la Història sigui capaç de superar l’adscripció social i simbòlica només per la diferència de sexe i obrir el rang a altres factors per a la construcció de la identitat. Exploro les interseccions de gènere, Història, creació de coneixement, …. Repensar noves formes d’observar. Estereotips, clixés.