cerrar

anterior La finestra és horitzó siguiente

Eva Díez

del 12 de abril al 12 de mayo CC CAN BASTÉ, Passeig Fabra i Puig 274, Barcelona

13_Renacer_EvaDiez18_Renacer_EvaDiezNUEVA copia

La ventana es horizonte es la exposición individual de Eva Díez ideada como en un “site-specific” para la Sala Cava de Can Basté. Partiendo del fuerte protagonismo que la ventana ocupa en este espacio expositivo, una especie de claraboya, metáfora de la luz que esperamos entre en nuestras vidas, como señal de clarividencia, lucidez en el entendimiento del mundo en que vivimos, se congregan, así, dos series de la artista. Por primera vez, Renacer y Lugar de ausencia comparten el mismo “hábitat” expositivo, de la oscuridad de una a la luz de otra.

Eva Díez prossegueix amb el seu treball artístic l’element nuclear és la casa com a símbol de l’ésser humà i la seva relació amb el món.

Activitat: Visita comentada per Eva Díez durant la inauguració el 11 d’abril a les 20h

Tenint la finestra com a horitzó, la Sala Cava es divideix en dos eixos que es relacionen en un diàleg frontal, casa a casa, que el discurs expositiu suggereix. D’una banda, Renacer, amb les seves cases deshabitades en un paisatge, també ell desproveït de presència humana, en una poètica sublim entre la nostàlgia de l’abandonament i el misteri d´alló desconegut que es convida a descobrir. La il·luminació reforça el costat escènic i teatral, a la vegada que retorna a aquestes llars el seu propi sentit: el d’existir per ser espais viscuts. La llum, símbol d’energia i veritat, envaeix aquestes runes, recuperant les seves memòries, habitant aquestes cases, donant-les, així, una altra vida.

D’altra banda, Lugar de ausencia, al que Eva Díez concep una casa en la seva forma més primitiva i construïda en mirall, aquest és un material que com la pròpia artista diu, “de la mateixa manera que el buit, no conté res i ho conté tot al seu entorn, tot l’univers “. Eva instal·la “la seva” casa de mirall en llocs sense presència humana i on el paisatge es reflecteix en tota la seva esplendor. Són “llocs d’absència” que s’omplen amb aquest gest, un buit com a espai interior de plenitud, el que sembla antagònic, ens mostra com aquestes imatges estan plenes de simbolisme i reflecteixen un retorn als orígens, a la naturalesa.

Llum i foscor. Il·lusió i veritat. Dos possibilitats i dues bandas d’una frontera conceptual que, aquí, es representa en aquesta finestra, en aquest vagar poètic de qui sap “que mai é o que es veu quando s’obre uma Janela”

[Alberto Caeiro / Fernando Pessoa, 1925].

Ana Matos

Lisboa, Março de 2019