cerrar

anterior It’s a wonderful life siguiente

Leafhopper

del 26 d´abril al 15 de maig CC PARC SANDARU, Buenaventura Muñoz 21, Barcelona

ItsaWonderfulLife_LeafhopperLEAFHOPPER1

Amb Its a Wonderful life el duo format per Blanca Galindo i David Simon Martret sota el pseudònim Leafhopper ens presenta una serie de imatges sense principi ni final al voltant del concepte de l´adicció, la manca de connexió emocional, les derives identitàries en els nostres dies, l’individualisme, la dislocació, la globalització i el consumisme.

Són obres actuals, però fan referència a impulsos de sempre, d’aquí el seu atmosfera atemporal. Oblidar-se de un mateix a través del desig ha estat una mica inherent a l’ésser humà i els animals al llarg de la història i de la geografia. Assumir el final i la mort, el fet que tot el que coneixem i tot el que està en la naturalesa desapareixerà, és la gran lluita ancestral. Religió, amor, tribu, família es presenten com invents humans per donar sentit a una col·lectivitat inventada que doni suport emocionalment aquesta possible manca de sentit de l’existir per morir. L’evolució de la societat de lliure mercat genera cada vegada més individus dislocats, lluitant per adaptar la seva pròpia identitat als temps moderns. Retrats, bodegons i abstraccions que ens porten a través de la fotografia i la seva instal·lació a una reflexió sobre el nostre propi comportament i entorn.

Inauguració el 25 d´abril a les 20h.

Activitat: Taula rodona, 15 de maig de 19 a 20h

Aquesta sèrie d’imatges és una narració sense principi ni final que tracta sobre l’addicció, la manca de connexió emocional, les derives identitàries en els nostres dies, l’individualisme, la dislocació, la globalització i el consumisme.

Són obres actuals, però fan referència a impulsos de sempre, d’aquí el seu atmosfera atemporal: Oblidar d’un mateix a través del desig ha estat una mica inherent a l’ésser humà i els animals al llarg de la història i de la geografia. Assumir el final i la mort, el fet que tot el que coneixem i tot el que està en la naturalesa desapareixerà, és la gran lluita ancestral. Religió, amor, tribu, família es presenten com invents humans per donar sentit a una col·lectivitat inventada que doni suport emocionalment aquesta possible manca de sentit de l’existir per morir. Aquests invents emocionals, químics, parteixin de la realitat o no, són instruments adaptatius al medi. Són, en darrer terme, instruments de connectivitat amb alguna cosa o algú. L’evolució de la societat de lliure mercat genera cada vegada més individus dislocats, lluitant per adaptar la seva pròpia identitat als temps moderns.

Aquesta mostra va formar part de PhotoEspaña el 2017 i el projecte es va presentar en la quarta edició de Art Photo Bcn. Els autors també van formar part de la primera edició d’Art Photo Bcn, a la secció de fira sota el comissariat de Pedro Torres.